El present treball exposa el resultat d’una investigació que pretén obrir una reflexió sobre l’operativització dels Corredors Humanitaris (CH) per a persones en risc de desplaçament forçat per motius mediambientals o climàtics (“refugiats climàtics”), noció que es situa sota el paraigüa de les vies de protecció internacional, però que alhora presenta una sèrie de peculiaritats en relació amb aquestes