La entrada Supervivientes: el reality que vulnera els drets del poble garífuna a Hondures se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>El rodatge de Supervivientes te lloc a l’arxipèlag de Cayos Cochinos, a la costa garífuna hondurenya. Per tal de mantenir la falsa imatge de que el reality ocorre a una illa deserta, les autoritats i la força pública restringeixen la llibertat de moviment de la població local i prohibeixen activitats clau per la seva subsistència com la pesca. La Força Naval d’Hondures retira del mar embarcacions de pescadors que involuntàriament intervenen en les gravacions del programa mentre realitzen les seves tasques. El rodatge del reality no només impossibilita que les persones que habiten els territoris puguin proveir-se dels seus mètodes de subsistència, sinó que contamina les platges abocant-hi residus i malmet els ecosistemes, incloent la destrucció de la barrera de corall mesoamericana.
Aquest any les comunitats s’han vist particularment afectades: a més dels habituals tres mesos en els que el rodatge ocupa els seus territoris cada any, la productora ha iniciat la gravació d’una segona edició al 2025. L’inici d’aquesta edició del reality al setembre coincideix amb l’època de reproducció de la tortuga carei, una espècie en perill d’extinció que habita a les costes de l’arxipèlag.
Els cayos i illes en els quals habiten les comunitats garífunes són majoritàriament de propietat privada i els gestiona la Fundación Cayos Cochinos des de 1994. Tot i que la fundació destaca que els seus objectius són la protecció i conservació dels ecosistemes i de la cultura garífuna, és també la responsable d’atorgar els permisos a la productora del reality Mediaset.
La sobreexplotació del territori garífuna pel turisme i l’entreteniment està afectant els ingressos de la població local, que es veu obligada a allunyar-se a altres territoris per pescar. Membres de la comunitat denuncien que la pròpia Força Naval els suggereix marxar a pescar a altres illes, el que podria acabar suposant el desplaçament forçat de la població garífuna i els conflictes entre comunitats.
Les defensores i defensors dels drets humans integrants que s’oposen a aquestes accions han estat víctimes de persecucions, amenaces, desaparicions forçades i, en alguns casos, assassinades. L’organització denuncia que el 4 de setembre de 2025 les forces policials van dur a terme accions intimidatòries i de violència contra persones que realitzaven una protesta pacífica contra la gravació del reality.
Degut a la falta d’accions per part de l’estat hondureny per protegir a la població garífuna, l’organització ha dut el cas contra Hondures a la Cort Interamericana de Drets Humans, on dels casos que es van tractar durant el judici va ser la continuïtat del programa. S’espera que la sentència es dicti a finals de 2025 o principis de 2026.
Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) rebutgem les vulneracions de drets humans i ambientals a territoris garífunes provocats per la gravació del reality Supervivientes i ens adherim al comunicat de suport internacional a la Organización Fraternal Negra Hondureña (OFRANEH).
La entrada Supervivientes: el reality que vulnera els drets del poble garífuna a Hondures se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La entrada Supervivientes: el reality que vulnera els drets del poble garífuna a Hondures se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>El rodatge de Supervivientes te lloc a l’arxipèlag de Cayos Cochinos, a la costa garífuna hondurenya. Per tal de mantenir la falsa imatge de que el reality ocorre a una illa deserta, les autoritats i la força pública restringeixen la llibertat de moviment de la població local i prohibeixen activitats clau per la seva subsistència com la pesca. La Força Naval d’Hondures retira del mar embarcacions de pescadors que involuntàriament intervenen en les gravacions del programa mentre realitzen les seves tasques. El rodatge del reality no només impossibilita que les persones que habiten els territoris puguin proveir-se dels seus mètodes de subsistència, sinó que contamina les platges abocant-hi residus i malmet els ecosistemes, incloent la destrucció de la barrera de corall mesoamericana.
Aquest any les comunitats s’han vist particularment afectades: a més dels habituals tres mesos en els que el rodatge ocupa els seus territoris cada any, la productora ha iniciat la gravació d’una segona edició al 2025. L’inici d’aquesta edició del reality al setembre coincideix amb l’època de reproducció de la tortuga carei, una espècie en perill d’extinció que habita a les costes de l’arxipèlag.
Els cayos i illes en els quals habiten les comunitats garífunes són majoritàriament de propietat privada i els gestiona la Fundación Cayos Cochinos des de 1994. Tot i que la fundació destaca que els seus objectius són la protecció i conservació dels ecosistemes i de la cultura garífuna, és també la responsable d’atorgar els permisos a la productora del reality Mediaset.
La sobreexplotació del territori garífuna pel turisme i l’entreteniment està afectant els ingressos de la població local, que es veu obligada a allunyar-se a altres territoris per pescar. Membres de la comunitat denuncien que la pròpia Força Naval els suggereix marxar a pescar a altres illes, el que podria acabar suposant el desplaçament forçat de la població garífuna i els conflictes entre comunitats.
Les defensores i defensors dels drets humans integrants que s’oposen a aquestes accions han estat víctimes de persecucions, amenaces, desaparicions forçades i, en alguns casos, assassinades. L’organització denuncia que el 4 de setembre de 2025 les forces policials van dur a terme accions intimidatòries i de violència contra persones que realitzaven una protesta pacífica contra la gravació del reality.
Degut a la falta d’accions per part de l’estat hondureny per protegir a la població garífuna, l’organització ha dut el cas contra Hondures a la Cort Interamericana de Drets Humans, on dels casos que es van tractar durant el judici va ser la continuïtat del programa. S’espera que la sentència es dicti a finals de 2025 o principis de 2026.
Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) rebutgem les vulneracions de drets humans i ambientals a territoris garífunes provocats per la gravació del reality Supervivientes i ens adherim al comunicat de suport internacional a la Organización Fraternal Negra Hondureña (OFRANEH).
La entrada Supervivientes: el reality que vulnera els drets del poble garífuna a Hondures se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La entrada Vies legals i segures front la migració ambiental: reptes globals i respostes locals se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La entrada Vies legals i segures front la migració ambiental: reptes globals i respostes locals se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La entrada Infografia: Vulneració de Drets i Desplaçament Forçat per la Palma Africana a Guatemala se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La entrada Infografia: Vulneració de Drets i Desplaçament Forçat per la Palma Africana a Guatemala se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La entrada La Presó Verda: Degradació Ambiental, Vulneració de Drets i Desplaçament Forçat per la Palma Africana a Guatemala se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La entrada La Presó Verda: Degradació Ambiental, Vulneració de Drets i Desplaçament Forçat per la Palma Africana a Guatemala se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La entrada Guia per a professionals per a detectar casos de desplaçaments forçats per vulneracions mediambientals se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La entrada Guia per a professionals per a detectar casos de desplaçaments forçats per vulneracions mediambientals se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La entrada El risc de defensar el riu Guapinol a Hondures se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>La criminalització i fustigacions contra els defensors de la terra i el medi ambient persisteix a Hondures, i particularment contra la comunitat del Guapinol. Durant el 2023 van assassinar vuit defensors ambientals[1], entre els quals Óscar Oquelí Domínguez Ramos, Aly Domínguez i Jairo Boilla, defensors del riu Guapinol, dos dels quals eren germans de Reynaldo Domínguez, president de la Junta de l’Aigua de Guapinol, amb qui treballem des de fa anys des de la CCAR.
La defensa ambiental contra el projecte miner del Guapinol
Segons Global Witness[2], Hondures és un dels països més perillosos per a les persones defensores dels drets mediambientals, en un context on els projectes extractius compten amb l’aval de l’estat i destrueixen els recursos naturals de les comunitats. A més d’estar exposades a un elevat nivell de violència, que inclou amenaces, intimidació, assassinats i campanyes de desprestigi, són objecte de processos judicials.
El CMDBCP i la comunitat del Guapinol ha estat en lluita contra el projecte miner des de 2014. El projecte es situa a la muntanya de Botaderos – actualment Parc Nacional Carlos Escaleras-, una àrea protegida des del 2012, en tractar-se d’una zona de recàrrega hídrica i de presa d’aigua dels habitants de l’Aguán. En virtut d’aquesta protecció quedava prohibit fer activitats mineres, però al 2013, l’àrea protegida va ser retallada en 217,34 hectàrees, coincidint amb la ubicació de dues concessions mineres que s’atorguen a Inversions Los Pinares (ILP), anteriorment EMCO Mining Company. Des d’aleshores es van començar les excavacions i desforestacions per construir les mines, les quals van afectar a la contaminació dels rius Sant Padro i Guapinol[3].
Des d’aleshores les comunitats s’han organitzat per fer front a l’empresa; van sol·licitar consultes i realitzar queixes formals que van ser totalment ignorades per les institucions, pel que van realitzar varies accions de mobilització, entre les quals, la realització d’un campament al 2018, que va bloquejar les accions mineres durant 88 dies, el qual va ser desallotjat amb violència per les forces policials. Després d’aquest fet, vuit defensors de CMDBCP van ser empresonats per organitzar protestes pacífiques, el quals van ser alliberats al 2022, després de múltiples accions i campanyes de solidaritat i denuncia nacional i internacional[4].
Durant tot aquest temps l’empresa Pinares ha executat múltiples estratègies per continuar operant i netejar la seva imatge. Mentre els membres de les comunitats locals continuen amb la lluita, parts del projecte miner continuen funcionant; al desembre de 2023 centenars d’habitants de Tocoa van acudir a una assemblea municipal per rebutjar un projecte termoelèctric, part del projecte miner més ampli[5].
Al mateix any, la Comissió Interamericana de Drets Humans va fer una visita a Hondures, on va constatar la situació d’urgència que travessen les persones defensores del Bajo Aguán. A l’hora, el Observatorio por la Justicia de los Defensores del Rio Guapinol i múltiples organitzacions continuen reclamant que l’Estat d’Hondures reconegui les seves obligacions de respecte i garantia dels drets humans dels defensors ambientals, davant d’un conflicte que encara perdura[6].
[1] https://elpais.com/america-futura/2023-04-08/ocho-activistas-hondurenos-han-sido-asesinados-en-2023-quien-los-protege.html
[2] https://www.globalwitness.org/es/missing-voices-es/
[3] https://caminsderefugi.org/wp-content/uploads/2022/05/CCAR_ACCD_informe_CAT_jv-2.pdf
[4] https://www.fidh.org/es/region/americas/honduras/honduras-tras-su-liberacion-el-estado-debe-reparar-a-los-defensores
[5] https://www.amnesty.org/es/latest/news/2024/01/activists-harassment-killings-protect-rivers-honduras/
[6] https://cejil.org/comunicado-de-prensa/mas-de-220-organizaciones-requieren-al-estado-de-honduras-a-implementar-medidas-contundentes-para-revertir-violencia-sostenida-contra-las-comunidades-de-guapinol-el-sector-san-pedro-y-el-municipio-de/
La entrada El risc de defensar el riu Guapinol a Hondures se publicó primero en Observatori de desplaçaments ambientals.
]]>